FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vogar i de remar, consistent en una peça llarga i prima de fusta, amb un mànec en un extrem i una pala en l'altre, amb què es bat l'aigua. a rems [o al rem] Per l'acció dels rems. Fugiren a rems sense ajuda del vent. a tot rem Amb tota la velocitat possible. rem [...]
Exercici de musculació executat amb l'halter o les manuelles, al banc, a la politja baixa o al rem de barra T, en posició prona, asseguda, dreta o dreta amb el tronc flexionat cap endavant i amb els braços completament estesos, que consisteix a flexionar els braços com si es remés. [...]
Aparell de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient mòbil i desplaçable al llarg de l'estructura i dos agafadors amb un esforç de resistència a la tracció ajustable, que simulen els rems d'una embarcació. [...]
Planxa de dimensions variables, corbada cap amunt per l'extrem davanter, sobre la qual una persona dreta pot lliscar sobre la superfície de l'aigua mantenint l'equilibri amb l'ajuda d'un rem. [...]
Esport nàutic consistent a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d'una planxa de rem, dempeus i mantenint l'equilibri amb l'ajuda d'un rem. [...]